S'espera que uns centenars de persones acudisquen a la festa
Julià Engo
l'Olleria / la Vall d'Albaida . Per segon any consecutiu l'Olleria tornarà a celebrar la Festa de la Magdalena. El proper 18 de juliol el Ball dels Locos i el grup de danses El Revol tornaran a omplir el casc antic d'aquesta població de la Vall d'Albaida de danses i torres humanes. Aquesta festa, una de les poques de l'Olleria que se celebra al carrer i està oberta a tothom, és costejada quasi íntegrament pels membres d'aquestos grups de danses i castells. Enguany, després de molts maldecaps, compta amb una ridícula ajuda de l'Ajuntament.
Ara fa un any que l'Olleria, després de molts anys sense fer-ho, va celebrar la Festa de la Magdalena , titular de la parròquia del poble, i va ser gràcies a la constància d'un grup de gent, que en un intent de recuperar les tradicions i història d'aquest poble van formar un grup de danses i el grup del Ball dels Locos .
A l'Olleria no hi havia hagut grup de danses des dels seixanta. A principis dels 80 va haver un intent de muntar-ne un però no va quallar. Aquest grup, El Revol , està format per unes 50 persones de les quals més de la meitat són dones, “ens fan falta homes per ballar, així és que a vore i s'espavilen”, comenta una balladora. Amb només un any aquest grup ha doblat el nombre dels seus membres i ara ja està preparant el que serà el XX Aplec de Danses de la Vall d'Albaida que se celebrarà el pròxim 13 de setembre a l'Olleria.
L'altre grup, El Ball dels Locos , és una colla de joves que han recuperat un ball que no es representava des de principis de segle. Aquest ball consistia en una dansa molt elaborada, amb diverses figures, que concloïa amb la formació pels mateixos balladors d'una torre humana, que solia coronar-se amb la realització de la figuereta (posar-se cap per avall) dalt del tot. També ha quedat en la memòria l'habilitat per beure d'una bóta dalt del castell. Els locos , com s'anomenava als participants en aquest ball, anaven vestits amb camisa i pantaló fets amb tela forta (de matalàs) a ratlles, i solien posar-se pedaços a la camisa per a donar una imatge més estrafolària. Al peus portaven calces, d'un color distint a cada cama. Duien a la mà un carxot o samarra, que era un bastó de fusta, la mitat del qual anava cobert de pell de conill plena de borra o llana, que servia per a realitzar diversos colps durant el ball. Aquestes samarres feien molt de soroll en colpejar i al mateix temps no causava gens de dolor.
No es coneix l'origen d'aquesta festa, però és evident que té l'estructura del que s'anomena ball de valencians, un ball que té com a part final i culminant la construcció d'una torre humana, i que era molt habitual als pobles del País Valencià. Precisament, són aquestes representacions valencianes l'origen dels actuals castells de Catalunya.
Per enguany el programa d'actes inclou una dansà popular, la construcció de torres humanes, un sopar al carrer i revetla musical amb el grup Tres fan Ball. Tot un espectacle que espera reunir uns centenars de persones a la Plaça de la Vila de l'Olleria.
Article publicat a El Punt del País Valencià el juliol del 1997