Ja no ens alimenten molles ja volem el pa sencer. Vostra raó es va desfent la nostra és força creixent. Les molles volen al vent. Ovidi Montllor .
|
Eixe ritme!
Molta gent balla per necessitat, altres ho fan perquè els paguen i hi ha qui ho fa perquè els agrada. A El Ball dels Locos ho fem per totes tres raons.
Els membres d'El Ball dels Locos tenim la necessitat de ballar i fer castells, ens ho demana el cos, i l'esperit. Hi ha qui va als afterhours a ballar de matinada. Nosaltres ho fem a La Bodega.
Els membres d'El Ball dels Locos ballem i fem castells perquè ens paguen. Sí, és cert, venem el nostre Art. Però ho fem perquè hi ha que pagar desplaçaments, músics, material, vestits, trobades espirituals , begudes espirituoses, i el local. Res no és debades.
Però, sobretot, els membres d'El Ball dels Locos ballem i fem castells perquè volem notar eixe ritme que ens demostra que estem vius, perquè gaudim quan ens peguem carxots, quan pugem damunt els muscles dels nostres companys, quan fem la figuereta, quan subjectem les cames i l'angonal del company de la nostra millor amiga.
Amb aquesta Santíssima Trinitat anem cada volta que eixim a ballar i fer castells. Evidentment els deures i drets dels socis de la nostra colla són més nombrosos i complicats. Tots ells enunciats a uns preciosos estatuts que ens protegeixen. Però per començar només amb aquestos tres hi ha prou. Després ja vorem.
Del que es tracta, en definitiva, és de no perdre el ritme.
