Ball dels Locos

Documents històrics

Ball de valencians i castells

El grup Scout Sant Jordi de l'Olleria (Vall d'Albaida) el 1998 va assistir a una trobada de Scouts a Mallorca, allà entre d'altres activitats s'organitzaren tallers lúdics on cada grup donava a conèixer als demés les tradicions i costums pròpies. Els de l'Olleria organitzaren filades de Moros i Cristians. Un grup de Catalunya va fer un taller de castellers per mostrar la tècnica emprada en la construcció de torres humanes. Tan bé ho passaren que en tornar al poble es van plantejar fer una colla castellera, la idea va despertar l'expectativa d'altres associacions i de moltes persones que es van interessar en el tema. Una vegada presa la decisió tan sols veien un problema, ‘ fer castells no és una costum a la nostra localitat i pot ser no serà entesa pel poble ' pensaven.

La sorpresa va arribar al poc temps. Gravant en vídeo un antic casalot per a un arxiu d'imatges es va trobar l'article que representa la documentació escrita més important sobre el “Ball dels Locos” . A l'Olleria s'havien fer torres humanes continuadament fins 1918 i ocasionalment alguns anys després, persones de més de vuitanta anys encara ho recorden. Fins i tot s'ha recuperat la música que s'interpretava  per l'ocasió.

No coneixem l'origen d'aquesta representació a l'Olleria, i pel que hem vist fins ara el que ens ha arribat  possiblement siga una barreja de diferents celebracions. “Quaderns” nº 1 Institut d'Estudis de la Vall d'Albaida. El que sí se sap és que a l'Olleria ‘els locos' prenien el poder del poble per un dia,. posaven una barraca de branques de pi a la plaça i tancaven a tot aquell que els pareixia. Després el pres era convidat a veure i ha pagar una denuncia. Amb la recaptació es pagaven el dinar. La festa comptava també amb una dansa molt elaborada, que els balladors concloïen amb una torre humana que es coronava amb la “figuereta”, moment en que el “enxaneta” es posava cap per avall subjectant-se amb les mans i enlairant els peus en alt. Duien “samarra” o “carxot”, bastó de fusta la meitat del qual anava cobert de pell de conill plena de borra o de llana i que servia per realitzar diversos colps durant el ball. Vestien camisa i pantaló fets amb tela de matalàs, portaven espardenyes i una calça de cada color, a la camisa solien posar-se pedaços per donar una imatge més estrafolària.

Al llarg del segle XX han quedat diluïdes moltes tradicions valencianes, aquest ball és una de tantes. A Bellreguard, per exemple,  durant les festes majors en les primeres dècades del segle XX es celebraven els moros i cristians, “quan encara hi havia costum d'executar, així mateix, el ball de les forques, mostra singular del ball de bastons a la Safor , i el dels bojos o dels pedassets, dit així per l'abillament que lluïen els participants. (El teatre al País Valencià: el cas de la Safor 1800- 1936” Gabriel Garcia Frasquet. Segons Coromines el castellanisme loco “s'introduí només amb caràcter d'eufemisme (per no ofendre els parents, etc.)”.

El dia de la festa de Santa Mª Magdalena em vaig apropar a l'Olleria. Els amics del Col·lectiu l'Olla m'explicaren que al Juliol de l'any 1996 el ‘Ball de Locos ” va renéixer, junt al grup de danses "El Revol" recuperant també la que era fins als anys 70 la festa gran del poble –segons apunta l'historiador Germà Ramírez Aledon- i que per diverses circumstàncies va anar perdent-se fins desaparéixer.

Ho vaig poder vore tot en directe, el ball de bastons, les danses, la indumentària, la música i com no, les torres humanes. Aquesta colla de xics i xiques joves ha sabut recuperar part del patrimoni cultural del poble representant el ball i la torre tradicional, però al mateix temps participant també de l'evolució que ha donat lloc als castells actuals. L'actuació va acabar amb un sopar d'entrepans, després estiguérem parlant de la més que possible connexió d'aquestes torres humanes amb La Moixeranga d'Algemesí, Els Xiquets de Valls o altres que tenen lloc al nostre país.

Dies després l'amic Antoni Pérez de Tudela en assabentar-se del meu interès pel fet casteller, s'apressurà a deixar-me el llibre Fem pinya, editat per Diàfora a l'abril del 1981. Al capítol segon, Els castells a l'antigor. Precedents i orígens dels castells trobem frases com aquestes: “ Molta tinta s'ha vessat a l'hora d'escatir el veritable origen dels castellers .”,  “ …  avui dia, i això és el que realment ens interessa, resten ja ben configurades les arrels – prou convincents? Particularment opinem que sí – sobre les quals s'assenta l'origen històric més immediat dels castells. “,  “ Resta clar, doncs, almenys per a la immensa majoria, que els castells actuals deriven de l'antic Ball de Valencians ”.

Els actuals castellers s'anomenaven originàriament Ball de Valencians i tenien lloc generalment durant les festes majors de algunes poblacions de les comarques del sud del Principat. El llibre Món Casteller,  (Rafael Dalmau editor, 1981) a la pàg. 59 dóna la següent definició: “un ball que té com  part final i culminant la construcció d'una torre humana, i que sembla que era molt habitual als pobles del País Valencià, d'on va prendre el nom.” Segons Joan Amades “ Fins a primeries del present segle havia sortit [a Arbeca] el ball de valencians, (...) car participava de les característiques típiques del ball de la Moixiganga i acabava amb l'aixecament d'una torre o castell (...) El qualificatiu de ball de valencians (...) sembla indicar una procedència valenciana de la Moixiganga i dels exercicis dels castells; o almenys una estreta relació entre els documents catalans i valencians d'aquest gènere ”. Costumari Català Vol. IV pàg. 812. Salvat Editores-Edicions 62. 1982.

El terme Xiquets aplicat a les colles és de la segon meitat del segle XIX, període conegut com ‘época d'or'. També a Món Casteller, a la pàg. 102 trobem: “La construcció Xiquets de Valls aplicada als individus, l'hem situada, per primera vegada a tenor dels nostres apunts el 1857, a Barcelona: les torres dels xiquets de Valls.” La història dels castells moderns, la seua vessant competitiva i la connexió amb el País Valencià seran tema per un altre dia. Recordeu, enguany la festa de la Magdalena cau el divendres 20 de juliol. Apropar-se en aquesta ocasió a l'Olleria és una experiència que la recomane a tota persona que s'estime les nostres tradicions.