Noticies
Documents històrics
El Ball dels Locos, els castells valencians
La població valenciana de l'Olleria ha recuperat el ball de valencians
Julià Engo
l'Olleria / la Vall d'Albaida . Als castells també se'ls coneix com a ball de valencians, una denominació que li atorga una procedència molt concreta. Aquest ball s'ha perdut en l'actualitat quedant només la seua part final, la construcció de torres humanes, a algunes comarques catalanes. Al País Valencià, en canvi, s'ha perdut totalment aquesta tradició, excepte a Algemesí on es realitza la Moixeranga , i a Titagües on fan la Mojiganga. Ara fa un any, però, a l'Olleria va sorgir una colla de balladors que han recuperat el Ball dels Locos, una dansa tradicional que finalitza amb l'alçament de torres humanes. Amb un intent de recuperar les nostres tradicions aquesta colla ja ha portat a diverses poblacions valencianes i alguna catalana el seu ball, un ball de valencians.
L'origen dels castells és una mica incert. Hi ha qui li dóna una explicació etnològica i el situa moltíssims anys enrere. Altres, que representen l'opinió més estesa, li atorguen una procedència valenciana a l'anomenar- lo Ball de Valencians , el qual consistia en una sèrie de quadres de dansadors, que acompanyats de dolçaina i tabal, realitzaven un ball que finalitzava amb la construcció d'una petita estructura humana, anomenada torreta, i que no alçava més de 3 ó 4 pisos. La rivalitat existent entre les colles de valencians, per veure quina alçava la torre més gran, va fer que desaparegueren els passos de dansa, deixant per al futur solament la construcció de les torres.
En l'actualitat el fenomen casteller té una gran implantació a les comarques del Penedès i la del Camp de Tarragona. Al País Valencià, en canvi, aquesta tradició sembla ser que s'ha perdut a molts pobles. Només subsisteix a Algemesí, a la Ribera Alta , on la mítica Moixeranga ix al carrer tots els anys; i a Titagües, a la zona castellanoparlant del País Valencià, a la comarca dels Serrans, on cada 7 anys celebren la festa gran amb la construcció de diverses figures de la Mojiganga .
L'any passat, però, va ressorgir una nova colla a l'Olleria, a la comarca de la Vall d'Albaida, on un grup de joves, impulsat per membres de l'agrupament escolta de la localitat, va recuperar la tradició del Ball dels Locos. Aquest ball consistia en una dansa molt elaborada, amb diverses figures, que concloïa amb la formació pels mateixos balladors d'una torre humana, que solia coronar-se amb la realització de la figuereta (posar-se cap per avall) dalt del tot. També ha quedat en la memòria l'habilitat per beure d'una bóta dalt del castell. Els locos, com s'anomenava als participants en aquest ball, anaven vestits amb camisa i pantaló fets amb tela forta (de matalàs) a ratlles, i solien posar-se pedaços a la camisa per a donar una imatge més estrafolària. Al peus portaven calces, d'un color distint a cada cama. Duien a la mà un carxot o samarra, que era un bastó de fusta, la mitat del qual anava cobert de pell de conill plena de borra o llana, que servia per a realitzar diversos colps durant el ball. Aquestes samarres feien molt de soroll en colpejar i al mateix temps feien no causa gens de dolor. Aquests locos també tenien per costum muntar una barraqueta al mig de la Plaça de la Vila , on portaven “segrestades” algunes persones fins que els donaven diners per a cobrir les seues despeses.
Aquest ball va deixar de realitzar-se a principis d'aquest segle sense que se sàpiga el motiu ni la data exacta, així com tampoc es coneix l'origen d'aquesta representació festiva a l'Olleria. No és d'estranyar que no hi haja cap constància de l'inici, però és evident que té l'estructura del que s'anomena Ball de Valencians. Estem parlant d'una mena de dansa que es ja troba documentada l'any 1687 a Tarragona i a principis del XVIII a Algemesí. En canvi la referència més antiga d'aquest Ball dels Locos és del segle XIX a una publicació local.
Aquestos orígens incerts no han fet aturar-se als joves ollerians que només van saber de l'existència d'aquesta tradició es van posar a investigar per tal de recuperar-la. “S'ha buscat informació a través de converses amb gent major del poble, que ens han contat alguns dels aspectes de la festa, i també s'ha trobat documentació en alguns articles publicats en llibres de festes”, ens comenten membres de la colla.
La seua primera aparició, després d'uns mesos d'assajos va ser el 19 de juliol de l'any passat dins dels actes de la Festa de la Magdalena en un intent de recuperar una festa que també s'havia perdut. I per fer-ho van eixir al carrer el gup local de danses El Revol, i els Locos, després de moltes dècades de no fer-ho. Aquest acte també va servir per a reivindicar un espai, com és la Plaça de la Vila , al bell mig del casc antic de la població.
En aquestos moments la colla està formada per mig centenar de joves de totes les edats, que amb moltes ganes i il·lusió supleixen la mancança de tècnica castellera, la poca que els van ensenyar membres dels Minyons de Terrassa en una Trobada d'Escoltes a Mallorca. A poc a poc la colla ha anat evolucionant. Primer alçaven castells de quatre amb molta dificultat. Ara ja coronen un tres de cinc i un pilar de quatre, així com altres construccions de quatre altures. “Ara estem veient si puguem alçar un pilar de cinc i una castell realitzat per xiques solament”, afirmen. El que més ha costat potser siga la recuperació del ball que es feia abans de la realització de les torres humanes, però a la fi ho han aconseguit incloent-hi una sèrie de modificacions, tant en la dansa com en la música, que li dóna una certa creativitat a la representació.
Segons un dels seus membres “el nostre objectiu no és alçar castells de 8 ó 9 pisos, home si ho férem millor, però som conscients de les nostres limitacions i possibilitats. Nosaltres volem anar a poc a poc i involucrar a la gent del poble i la comarca perquè s'afegisca a la festa. El que pretenem és passar-ho bé, primer que res, i ho volem fer recuperant una tradició que és nostra, malgrat el rebuig que puga provocar a alguns sectors dela nostra societat”. El rebuig al qual es refereixen és la resistència d'una part de la societat valenciana a acceptar com a pròpies coses que van associades quasi en exclusiva al mot català, sense saber que estan rebutjant la seua pròpia cultura. “Sovint ens hem de justificar, hem d'explicar fil per randa perquè fem els Locos”, afegeixen, “a més des de l'Ajuntament (governat pel PP) se'ns recolza el mínim possible no siga cas que aquesta festa torne a arrelar”.
Aquest rebuig, en canvi s'ha vist compensat per l'acceptació que ha tingut en moltes poblacions del voltant, la qual cosa s'ha vist materialitzada en un gran nombre d'actuacions realitzades en només un any d'existència. Castelló de Rugat, Ontinyent, Quatretonda i la pròpia l'Olleria són les poblacions de la comarca de la Vall d'Albaida que han vist l'actuació del Ball dels Locos. Altres localitats que l'han vista són València ciutat, Igualada i Rafelcofer, i altres que la veuran el mes que seran Ondara i Albaida.
Ara mateix aquesta colla està preparant la diada en pròpia plaça per al pròxim 18 de juliol on es tornarà a celebrar la Festa de la Magdalena amb un complet programa d'actes que inclou una dansà popular, el Ball dels Locos, un sopar al carrer i una revetla musical de folk valencià per acabar la festa. Una cita que preveu reunir centenars de persones a la Plaça de la Vila de l'Olleria i que no ens podem perdre.
Aquest article va ser publicat a El Punt Casteller el juliol del 1997